Genesis 11

ERA entonces toda la tierra de una lengua y unas mismas palabras.
Na kotahi tonu te reo o te whenua katoa, rite tonu ano nga korero.
Y aconteció que, como se partieron de oriente, hallaron una vega en la tierra de Shinar, y asentaron allí.
A, i a ratou e haere ana whaka te rawhiti, na ka kite ratou i tetahi mania i te whenua o Hinara; a noho ana ratou i reira.
Y dijeron los unos á los otros: Vaya, hagamos ladrillo y cozámoslo con fuego. Y fuéles el ladrillo en lugar de piedra, y el betún en lugar de mezcla.
Na ka mea ratou ki tona hoa, ki tona hoa, Tena, tatou ka hanga pereki, me ata tahu marire ano hoki. Na ka meinga e ratou he pereki hei kohatu, he uku hoki ta ratou moata.
Y dijeron: Vamos, edifiquémonos una ciudad y una torre, cuya cúspide llegue al cielo; y hagámonos un nombre, por si fuéremos esparcidos sobre la faz de toda la tierra.
Na ka mea ratou, Tena, tatou ka hanga i tetahi pa me tetahi pourewa, a kia tutuki a runga ki te rangi, kia whai ingoa ai tatou; kei marara noa atu tatou ki te mata o te whenua katoa.
Y descendió JEHOVÁ para ver la ciudad y la torre que edificaban los hijos de los hombres.
Na ka heke iho a Ihowa kia kite i te pa me te pourewa, i hanga nei e nga tama a te tangata.
Y dijo JEHOVÁ: He aquí el pueblo es uno, y todos éstos tienen un lenguaje: y han comenzado á obrar, y nada les retraerá ahora de lo que han pensando hacer.
A ka mea a Ihowa, Nana, kotahi tonu te iwi nei, kotahi ano hoki to ratou reo; a ka timataia nei tenei mahi e ratou: e kore ano ratou e taea te pupuri mai i tetahi mea, e whakaaro ana ratou kia mahia.
Ahora pues, descendamos, y confundamos allí sus lenguas, para que ninguno entienda el habla de su compañero.
Tena, tatou ka heke atu, ka whakapoauau i o ratou reo i reira, kia kore ai ratou e matau, ia tangata, ia tangata ki te reo o tona hoa.
Así los esparció JEHOVÁ desde allí sobre la faz de toda la tierra, y dejaron de edificar la ciudad.
Na whakamararatia atu ana ratou i reira e Ihowa ki runga ki te mata o te whenua katoa: a mahue ake i a ratou te hanga i te pa.
Por esto fué llamado el nombre de ella Babel, porque allí confundió JEHOVÁ el lenguaje de toda la tierra, y desde allí los esparció sobre la faz de toda la tierra.
Na kona i huaina ai to reira ingoa ko Papera; no te mea i whakapoauautia e Ihowa i reira te reo o te whenua katoa: no reira ano hoki te whakamararatanga a Ihowa i a ratou ki te mata o te whenua katoa.
Estas son las generaciones de Sem: Sem, de edad de cien años, engendró á Arphaxad, dos años después del diluvio.
Ko nga whakatupuranga enei o Hema: ka kotahi rau nga tau o Hema, na ka whanau a Arapahata i te rua o nga tau i muri i te waipuke:
Y vivió Sem, después que engendró á Arphaxad quinientos años, y engendró hijos é hijas.
A e rima rau nga tau i ora ai a Hema i muri i te whanautanga o Arapahata, a ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y Arphaxad vivió treinta y cinco años, y engendró á Sala.
A ka toru tekau ma rima nga tau i ora ai a Arapahata, na ka whanau a Haraha:
Y vivió Arphaxad, después que engendró á Sala, cuatrocientos y tres años, y engendró hijos é hijas.
A e wha rau e toru nga tau i ora ai a Arapahata i muri i te whanautanga o Haraha, ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y vivió Sala treinta años, y engendró á Heber.
A ka toru tekau nga tau i ora ai a Haraha, na ka whanau a Epere:
Y vivió Sala, después que engendró á Heber, cuatrocientos y tres años, y engendró hijos é hijas.
A e wha rau e toru nga tau o Haraha i muri i te whanautanga o Epere, ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y vivió Heber treinta y cuatro años, y engendró á Peleg.
A e toru tekau ma wha nga tau i ora ai a Epere, ka whanau a Pereke:
Y vivió Heber, después que engendró á Peleg, cuatrocientos y treinta años, y engendró hijos é hijas.
E wha rau e toru tekau nga tau i ora ai a Epere i muri i te whanautanga o Pereke, a ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y vivió Peleg, treinta años, y engendró á Reu.
A ka toru tekau nga tau o Pereke, ka whanau a Reu:
Y vivió Peleg, después que engendró á Reu, doscientos y nueve años, y engendró hijos é hijas.
A e rua rau e iwa nga tau i ora ai a Pereke i muri i te whanautanga o Reu, ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y Reu vivió treinta y dos años, y engendró á Serug.
A ka toru tekau ma rua nga tau o Reu, na ka whanau a Heruka:
Y vivió Reu, después que engendró á Serug, doscientos y siete años, y engendró hijos é hijas.
A e rua rau ma whitu nga tau i ora ai a Reu i muri i te whanautanga o Heruka, ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y vivió Serug treinta años, y engendró á Nachôr.
A ka toru tekau nga tau o Heruka, na ka whanau a Nahora:
Y vivió Serug, después que engendró á Nachôr, doscientos años, y engendró hijos é hijas.
A e rua rau nga tau i ora ai a Heruka i muri i te whanautanga o Nahora, ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y vivió Nachôr veintinueve años, y engendró á Tharé.
A e rua tekau ma iwa nga tau i ora ai a Nahora, na ka whanau a Teraha:
Y vivió Nachôr, después que engendró á Tharé, ciento diecinueve años, y engendró hijos é hijas.
A kotahi rau kotahi tekau ma iwa nga tau i ora ai a Nahora i muri i te whanautanga o Teraha, a ka whanau ana tama me ana tamahine.
Y vivió Tharé setenta años, y engendró á Abram, y á Nachôr, y á Harán.
A ka whitu tekau nga tau i ora ai a Teraha, na ka whanau a Aperama, a Nahora, ratou ko Harana.
Estas son las generaciones de Tharé: Tharé engendró á Abram, y á Nachôr, y á Harán; y Harán engendró á Lot.
Na, ko nga whakatupuranga enei o Teraha: na Teraha ko Aperama, ko Nahora, ratou ko Harana; na Harana ko Rota.
Y murió Harán antes que su padre Tharé en la tierra de su naturaleza, en Ur de los Caldeos.
A i mate a Harana i te oranga ano o tona papa o Teraha i te whenua i whanau ai ia, i Uru o nga Karari.
Y tomaron Abram y Nachôr para sí mujeres: el nombre de la mujer de Abram fué Sarai, y el nombre de la mujer de Nachôr, Milca, hija de Harán, padre de Milca y de Isca.
Na ka tango a Aperama raua ko Nahora i etahi wahine ma raua: ko te ingoa o te wahine a Aperama ko Harai, ko te ingoa o te wahine a Nahora ko Mireka tamahine a Harana, papa o Mireka, papa ano hoki o Iheka.
Mas Sarai fué estéril, y no tenía hijo.
A he pakoko a Harai; kahore ana tamariki.
Y tomó Tharé á Abram su hijo, y á Lot hijo de Harán, hijo de su hijo, y á Sarai su nuera, mujer de Abram su hijo: y salió con ellos de Ur de los Caldeos, para ir á la tierra de Canaán: y vinieron hasta Harán, y asentaron allí.
Na ka tango a Teraha i a Aperama i tana tama, raua ko Rota tama a Harana, ko te tama a tana tama, ratou ko tana hunaonga, ko Harai wahine a tana tama a Aperama; a whakatika tahi ana ratou i Uru o nga Karari, haere ana ki te whenua o Kanaana; na ka tae ki Harana, a noho ana i reira.
Y fueron los días de Tharé doscientos y cinco años; y murió Tharé en Harán.
A ko nga ra o Teraha e rua rau ma rima tau: na ka mate a Teraha ki Harana.