Job 4

Eliphaz de Théman prit la parole et dit:
Dia namaly Elifaza Temanita ka nanao hoe:
Si nous osons ouvrir la bouche, en seras-tu peiné? Mais qui pourrait garder le silence?
Raha misy sahy miteny aminao, dia ho sosotra va ianao? Fa raha ny mamehy vava kosa, iza moa no mahazaka izany?
Voici, tu as souvent enseigné les autres, Tu as fortifié les mains languissantes,
Indro, efa nananatra ny maro ianao. Ary ny tanana miraviravy efa nampaherezinao;
Tes paroles ont relevé ceux qui chancelaient, Tu as affermi les genoux qui pliaient.
Ny teninao efa nanohana izay efa saiky lavo, ary ny lohalika malemy efa nampahatanjahinao
Et maintenant qu'il s'agit de toi, tu faiblis! Maintenant que tu es atteint, tu te troubles!
Nefa ankehitriny mba manjo anao kosa izany, ka dia kivy ianao, Mihatra aminao izany, ka raiki-tahotra ianao
Ta crainte de Dieu n'est-elle pas ton soutien? Ton espérance, n'est-ce pas ton intégrité?
Tsy ny fivavahanao va no tokinao? Ary tsy fanantenanao va ny fahitsian'ny lalanao?
Cherche dans ton souvenir: quel est l'innocent qui a péri? Quels sont les justes qui ont été exterminés?
Masìna ianao, tsarovy fa iza moa no very tsy nanan-tsiny? Ary taiza no nisy olo-mahitsy naringana?
Pour moi, je l'ai vu, ceux qui labourent l'iniquité Et qui sèment l'injustice en moissonnent les fruits;
Araka izay efa hitako, dia izay miasa heloka sy mamafy fahoriana no mijinja izany.
Ils périssent par le souffle de Dieu, Ils sont consumés par le vent de sa colère,
Ny fofonain'Andriamanitra no andringanana azy. Eny, ny fofonain'ny fahatezerany no mahalevona azy.
Le rugissement des lions prend fin, Les dents des lionceaux sont brisées;
Ny feon'ny olona, eny, ny feon'ny liona masiaka, ary ny nifin'ny liona tanora dia ombotana;
Le lion périt faute de proie, Et les petits de la lionne se dispersent.
Mirenireny ny lion-dahy noho ny tsi-fahitany remby, ary miely ny zanaky ny liom-bavy.
Une parole est arrivée furtivement jusqu'à moi, Et mon oreille en a recueilli les sons légers.
Nisy teny tonga tamiko mangingina, ary ny sofiko nahare siosio avy taminy,
Au moment où les visions de la nuit agitent la pensée, Quand les hommes sont livrés à un profond sommeil,
Tamin'ny eritreritra avy amin'ny tsindrimandry alina, raha sondrian-tory ny olona,
Je fus saisi de frayeur et d'épouvante, Et tous mes os tremblèrent.
Dia azon-tahotra sy hovotra aho, ka nampihorohoro ny taolako rehetra izany.
Un esprit passa près de moi.... Tous mes cheveux se hérissèrent....
Ary nisy fanahy nandalo teo anatrehako ka nampitsangam-bolo ny tenako.
Une figure d'un aspect inconnu était devant mes yeux, Et j'entendis une voix qui murmurait doucement:
Nijanona izy, nefa tsy nahafantatra ny tarehiny aho; Nisy endri-javatra teo anoloan'ny masoko; Nisy fanginana, dia nandre feo aho nanao hoe:
L'homme serait-il juste devant Dieu? Serait-il pur devant celui qui l'a fait?
Ho marina noho Andriamanitra va ny zanak'olombelona? Ho madio noho ny Mpanao azy va ny olona?
Si Dieu n'a pas confiance en ses serviteurs, S'il trouve de la folie chez ses anges,
Indro, tsy matoky ireo mpanompony aza Izy, eny, ny anjeliny aza ataony ho tsy tonga ohatra.
Combien plus chez ceux qui habitent des maisons d'argile, Qui tirent leur origine de la poussière, Et qui peuvent être écrasés comme un vermisseau!
Koa mainka izay mitoetra ao an-trano tany, sady avy tamin'ny vovoka no nihaviany, ary mora poritra noho ny kalalao izy;
Du matin au soir ils sont brisés, Ils périssent pour toujours, et nul n'y prend garde;
Indray andro monja dia montsana izy; Tsy misy misaina azy, na dia levona mandrakizay aza izy.
Le fil de leur vie est coupé, Ils meurent, et ils n'ont pas acquis la sagesse.
Tsy voaongotra va ny kofehin-dainy ao aminy? Maty izy, nefa tsy mbola nanam-pahendrena.