Job 28

Il y a pour l'argent une mine d'où on le fait sortir, Et pour l'or un lieu d'où on l'extrait pour l'affiner;
Fa misy tany fihadiana volafotsy, ary misy tany fahazoana volamena, izay diovina.
Le fer se tire de la poussière, Et la pierre se fond pour produire l'airain.
Ny vy dia alaina avy amin'ny tany, ary ny varahina arendrika avy amin'ny vato.
L'homme fait cesser les ténèbres; Il explore, jusque dans les endroits les plus profonds, Les pierres cachées dans l'obscurité et dans l'ombre de la mort.
Ny mpihady vola mampisava ny maizina ka mizaha hatramin'ny faran'ny zavatra rehetra ao, dia ny vaton'ny aizim-pito sy ny aloky ny fahafatesana;
Il creuse un puits loin des lieux habités; Ses pieds ne lui sont plus en aide, Et il est suspendu, balancé, loin des humains.
Mihady lavaka mihalavitra amin'izay itoeran'olona izy ka tsy ampoizin'ny tongotra akory, ary mihantona sy mitsingevaheva any ambany lavitra ny olona izy.
La terre, d'où sort le pain, Est bouleversée dans ses entrailles comme par le feu.
Ny tany no ihavian'ny hanina; Ary ny ao ambaniny dia avadika tahaka ny afo.
Ses pierres contiennent du saphir, Et l'on y trouve de la poudre d'or.
Fitoeran'ny safira ny vatony, ary misy akoram-bolamena ao aminy
L'oiseau de proie n'en connaît pas le sentier, L'oeil du vautour ne l'a point aperçu;
Làlana tsy fantatry ny vorona mpihaza ary tsy hitan'ny mason'ny voromahery,
Les plus fiers animaux ne l'ont point foulé, Le lion n'y a jamais passé.
Sady tsy nodiavin'ny zanaky ny bibi-dia ary tsy mba nalehan'ny liona masiaka.
L'homme porte sa main sur le roc, Il renverse les montagnes depuis la racine;
Maninjitra ny tànany amin'ny vatokaranana ireo ary mamadika ny tendrombohitra hatramin'ny fotony;
Il ouvre des tranchées dans les rochers, Et son oeil contemple tout ce qu'il y a de précieux;
Ny vatolampy tatahany hatao lalan-drano, ary izay zava-tsoa rehetra dia hitan'ny masony avokoa.
Il arrête l'écoulement des eaux, Et il produit à la lumière ce qui est caché.
Tampenany ny lalan-drano mba tsy hisy mitete. Ary izay zava-miafina dia avoakany ho amin'ny mazava.
Mais la sagesse, où se trouve-t-elle? Où est la demeure de l'intelligence?
Fa aiza kosa no hahitana ny fahendrena? ary aiza no fitoeran'ny fahalalana?
L'homme n'en connaît point le prix; Elle ne se trouve pas dans la terre des vivants.
Tsy misy zanak'olombelona mahalala ny vidiny, ary tsy hita eo amin'ny tanin'ny velona izy.
L'abîme dit: Elle n'est point en moi; Et la mer dit: Elle n'est point avec moi.
Hoy ny lalina: Tsy ato anatiko izy; Ary, tsy ato amiko izy, hoy ny ranomasina.
Elle ne se donne pas contre de l'or pur, Elle ne s'achète pas au poids de l'argent;
Ny volamena tsara tsy mahatakalo azy, ary ny volafotsy tsy azo lanjaina ho vidiny;
Elle ne se pèse pas contre l'or d'Ophir, Ni contre le précieux onyx, ni contre le saphir;
Ny volamena avy any Ofira tsy ampy ho tombany, na ny beryla saro-bidy sy ny safira aza.
Elle ne peut se comparer à l'or ni au verre, Elle ne peut s'échanger pour un vase d'or fin.
Ny volamena sy ny fitaratra tsy azo ampitahaina aminy, ary tsy azo takalozana firavaka tena volamena izy.
Le corail et le cristal ne sont rien auprès d'elle: La sagesse vaut plus que les perles.
Tsy tokony hotsaroana akory ny voahangy sy ny vato krystaly, fa ny fahazoana fahendrena dia mihoatra noho ny voahangy.
La topaze d'Ethiopie n'est point son égale, Et l'or pur n'entre pas en balance avec elle.
Ny topaza avy any Etiopia dia tsy azo ampitahaina aminy, ary tsy mahatakalo azy ny tena volamena tsara
D'où vient donc la sagesse? Où est la demeure de l'intelligence?
Dia avy aiza ary ny fahendrena? Ary aiza no fitoeran'ny fahalalana?
Elle est cachée aux yeux de tout vivant, Elle est cachée aux oiseaux du ciel.
Miafina amin'ny mason'ny velona rehetra izany ary takona amin'ny voro-manidina.
Le gouffre et la mort disent: Nous en avons entendu parler.
Hoy Abadona sy Ifahafatesana: Ny sofinay ihany no nandrenesany ny filazana azy.
C'est Dieu qui en sait le chemin, C'est lui qui en connaît la demeure;
Andriamanitra ihany no mahalala ny lalana ho any aminy, ary Izy no mahafantatra ny itoerany;
Car il voit jusqu'aux extrémités de la terre, Il aperçoit tout sous les cieux.
Fa Izy no mitsinjo hatramin'ny faran'ny tany ary mahatazana manerana izao ambanin'ny lanitra rehetra izao,
Quand il régla le poids du vent, Et qu'il fixa la mesure des eaux,
Ka manendry ny lanjan'ny rivotra ary mamatra ny rano amin'ny famarana.
Quand il donna des lois à la pluie, Et qu'il traça la route de l'éclair et du tonnerre,
Raha nanao lalana ho an'ny ranonorana Izy sy lalana halehan'ny helatry ny kotrokorana,
Alors il vit la sagesse et la manifesta, Il en posa les fondements et la mit à l'épreuve.
Dia nahita ka nanambara azy Izy; Eny, nanorina azy Izy sady namantatra azy;
Puis il dit à l'homme: Voici, la crainte du Seigneur, c'est la sagesse; S'éloigner du mal, c'est l'intelligence.
Dia hoy Izy tamin'ny olona: Indro, ny fahatahorana ny Tompo no fahendrena. Ary ny fialàna amin'ny ratsy no fahalalana.